Una de les coses que més m'agraden de les vacances és que tinc més temps per llegir. Com que no cal que matini tant, puc començar el dia llegint una estona, i això és un dels millors plaers de la vida! I si a més es tracta d'una bona novel·la com La filla del capità Groc, aleshores ja és un luxe!
La filla del capità Groc recrea l'ambient de les guerres carlistes a la zona del Maestrat, entre els carlistes, partidaris que el nou rei sigui Carles V, i els liberals, partidaris de la reina Isabel II, filla de Ferran VII. El que crida l'atenció és que no hi ha "bons" ni "dolents", tot i que sembla que l'autor prengui partida per la figura del Groc, guerriller carlista que lluita i mor per defensar les seves idees. Així doncs, tant els carlistes com els liberals són capaços de fer mal, de saquejar pobles, d'imposar normes abusives als pobres camperols, d'afusellar soldats del bàndol contrari, de trair els amics...
També m'ha agradat el fet que els personatges no són rígids. És a dir, l'autor els presenta com persones amb sentiments, amb dubtes, que també tenen por de morir o de perdre el millor que tenen, encara que es mantenen fidels en els seus ideals i continuen lluitant per defensar la successió del tron d'Espanya a mans de Carles V o d'Isabel II, segons el seu bàndol.
Just abans del desenllaç de la novel·la, un dels protagonistes es qüestiona si valen la pena tantes morts, tantes desgràcies, tantes pèrdues... només per voler continuar lluitant per la pròpia victòria. I potser aquesta seria la reflexió al voltant de la qual gira tota la novel·la, i que també es podria aplicar als temps actuals.
En definitiva, doncs, us recomano la lectura d'aquesta novel·la perquè és un cant a la pau entre els homes i dones i un cant a la vida, perquè no hi ha guerra ni lluita que justifiqui una sola mort. (Núria Comas és la mare de la Berta i l'Adrià Pallejà)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada