Lectura 446. Eva Martín (Pares i mares). Novecento.
El llibre és una novel·la-monòleg teatral en la que a ritme de jazz explica, en boca d'un trompetista, la història d'un pianista que va néixer al vaixell on toca i que mai ha baixat d'ell. El llibre és una excusa per parlar sobre la música, però com si fos una peça de jazz navegant en un vaixell, barreja conceptes abstractes i concrets que et fan reflexionar sobre les formes de ser, les nostres necessitats i la felicitat. M'ha sorprès gratament perquè és un llibre que no hauria triat mai. (Eva Martín és la mare de Sandra Escriche)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada