Lectura 145. Jordi Benaiges Sabaté (Pares i mares). El somni de Tàrraco.

Narració d’intriga històrica de lectura fàcil i agraïda amb llenguatge actual i directe, entenedor per a tothom. No es pot parlar d’un protagonista concret atès que cada personatge, imaginari o real, té el seu propi espai esdevenint una peça del trencaclosques del relat. Podria dir-se que la novel·la està articulada en base a dos ritmes diferents: un d’àgil i viu amb narrador en tercera persona en el desenvolupament de la intriga que permet un fàcil encreuament dels diversos i variats actors i un altre de pausat amb narrador en primera persona quan el vell Perthus rememora la seva història personal que s’entrecreua en algun punt amb l’argument principal per acabar mostrant la seva importància dintre d’aquesta en l’epíleg final. El lector coneix el culpable que insinua l’autor gairebé des del principi i avança capítol rere capítol en l’aclariment dels fets i motius que provoquen l’assassinat i la resolució del cas, a l’estil d’El gos dels Baskerville. Cada set capítols de narració dinàmica de la intriga l’autor n’intercala un de pausat en forma dels records de l’ancià Perthus, de forma similar a com succeeix a El nom de la rosa (un capítol d’acció seguit d’un de raonament filosòfic). La novel·la no s’ha de llegir esperant trobar-hi llocs de la Tarragona actual ni costums, causes o fets històrics que no obstant hi apareixen de forma genèrica, perquè això allunyaria del valor intrínsec de la narració. El Carpe Diem apareix en cadascun dels capítols on Perthus recorda el passat i ho fa per contraposició és a dir, en reviure els moments desaprofitats sembla com si volgués fer prendre consciència del valor d’aprofitar cada minut i cada segon de l’existència. No em puc estar de parlar sobre l’habilitat en la forma de finalitzar el relat. Els fets i els noms desapareixen, perden transcendència i l’obra s’apaga suaument i en calma com l’existència de qui ha viscut massa temps i espera preparat el final per revifar sobtadament amb un epíleg que canvia de cop les apariències que fins aquell punt l’autor ha fet creure com lògics i versemblants. Per tot plegat ens trobem davant d’una novel·la perfectament adaptable al cinema actual. (Jordi Benaiges és el pare de la Laura de 5èB)