Lectura 498. Josep Maria Gomis (Avis). Tarraco 179. Colònia i Metròpoli.

He llegit la novel.la Tarraco 179 dC.  Colònia i Metròpoli de Xavier Climent. Ambientada en època en que Tarraco tenia totes les característiques d’una urbs romana, amb algun vestigi de  la Tarakon, dels ibers. L’estil que fa servir el seu autor Xavier Climent, l’he trobat molt encertat. Penso que és molt pedagògica,  per a un públic amb ganes de trobar plaer amb la lectura, a més de descobrir elements històrics en la nostra Tarragona actual.És molt interessant el fet de voler introduir al lector amb nomenclatures romanes, cosa que hi ajuda el fer tot  un Glossari de noms en llatí, al final del llibre. Les característiques del tipus de lletra el fan molt àgil i fàcil de llegir. A partir del primer capítol del llibre et va introduïnt, de la mà del seu protagonista,  Marcus,  en un seguit de peripècies que, en diverses ocasions et fa pensar que estàs, no a la Tarragona del segle II, sinó en el món actual, amb problemes que segurament han existit al llarg de la història i que ja hauriem de tenir superats. 

És molt agradable i enriquidor anar coneixent, de la mà i també de la imaginació de l’autor, els diferents treballs que hi havia en aquell temps, les eines que feien servir. Com eren els camps de Tarraco i els seus voltants, les vivendes. Les comparacions  amb la Roma del seu temps. L’agricultura i el menjar.  Els diferents cultius que s’hi feien. Mereixen menció especial el tracte que reben tant les festes, diversió…, l’oci en general, amb gran varietat de detalls. I no podem passar per alt, un dels arguments principals de la novel.la:  L’AIGUA (així amb majúscules).  I tota la xarxa d'aqüeductes de Tarraco, i del qual, Marcus, arriba a ser el màxim responsable. (l’anomena CURATOR AQUAE). Aquí es nota la gran passió que sembla que té l’autor, arquitecte, pel tema de l’aigua, les construccions que hi fan referència, el tractament que s’en fa,  etc. Per descomptat que durant tota la novel·la passen una sèrie d’esdeveniments, episodis agradables, estranys, sorprenents… Això sí, cap d’avorrit.  Novel.la totalment recomanable. (Josep Maria Gomis, avi de Pol Español Gomis, 3er primària)