He llegit el llibre “Les Cadenes Subtils” de la Teresa Duch. Quan em van donar aquest llibre per participar en Les mil lectures vaig tenir una gran sorpresa. Conec a la Teresa Duch, l’autora, amb la qual comparteixo maneres d’entendre la vida, esperances per a un futur incert, però prometedor. Segueixo els seus articles habituals en un setmanari de la ciutat. Persona amb una ploma irònica, i per altra banda, molt directa, anant molt al gra del comentari que vol fer. Per això vaig començar a llegir el llibre amb molt d’entusiasme. En començar la primera pàgina, ja sembla tota una declaració d’intencions… I penses: ja ho he llegit tot, ja sé del que va tot el llibre. Després comences a trobar alguna altra història paral·lela, i aviat et dones compte que està explicant dues històries o dues novel·les dins d’una sola. En més d’una ocasió al llarg del llibre he tingut la temptació de pensar que hi havia alguna cosa autobiogràfica de l’autora. La que s’escriu però, sempre és fruit de la imaginació de l’autor/a. Sí que hi ha uns espais molt coneguts per la Teresa i segurament molt freqüentats. La Conca de Barberà, els pobles que tant ha trepitjat, persones i personatges de la seva infància….
He trobat molt interessant el tractament que fa de la relació entre pares-fills en una etapa difícil de la vida. La protagonista vol volar sola. I com li diu un altre de les protagonistes del llibre: “voler és poder, tú pots”.
També, i per raons argumentals, hi posa la relació amb els avis de les residències. Gent que els podem tenir aparcats, que potser esperem alguna cosa d’ells…, la relació amb el personal… I que entre els mateixos residents si estableixen unes complicitats… (¿!?)
El fil conductor del llibre està teixit amb una mena d’embolics que et crea una d’angoixa, però que a la vegada fa que no el vulguis deixar de llegir ni un moment per veure on porta. No desmereix d'autèntics novel·les de suspens.
És un llibre (ara que l’he llegit ), que ha de formar part de les nostres capçaleres.
…I que, com diu el títol “les cadenes subtils”, hi ha COSES que t’enganxen a la vida.. ...I al PASSAT (¡?!) ..I, com t’hi enganxen. Josep Maria Gomis (Avi de Pol Español)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada