Vaig agafar el llibre amb
una actitud expectant, amb ganes de conèixer l’estil de l’autora i la història
típica de novel·la de misteri que a mi m’encanta i normalment trio en els
moments en què agafo un llibre per desconnectar.
I la veritat és que em va
agradar. Què destaco?
- El fet d’anar llegint les
dues històries paral·leles però que depenen una de l’altra per entendre la
trama.
-
La relació dels joves amb la gent
gran. No només dels protagonistes, sinó que ens permet veure com entenen,
sofreixen o viuen aquest tracte altres personatges (el fill, l’amiga...).
-
I per últim l’evolució de la
protagonista durant la història. Com passa de ser una noia que al principi del
llibre se’ns dibuixa com una noia malcarada i introvertida, sense gaire
motivacions a la vida, a una persona
generosa, empàtica i carinyosa que és capaç de fer-se una valoració interior
que li permet créixer personalment.
Aquesta última raó és la que
més m’ha agradat i em feia seguir el llibre amb ganes, potser per la meva feina
amb joves i el conèixer les seves inquietuds .
El recomano a tothom! (Marta Arroyo és la mare d'en Martí i la Jana Gómez)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada