He llegit el llibre Novecento i m'ha semblat un llibre molt trist, però a la vegada interessant. És la vida d'un nen que l'abandonen en un vaixell i que no ha sortit mai d'ell. Aprèn a tocar el piano i es fa famós a tot arreu, ja que quan acaba un viatge tothom parla d'ell. Té un amic trompetista que és qui explica la història. Vist des de d'ull del trompetista en Novecento és una persona trista que no ha vist més que el vaixell en tota la seva vida. No ha baixat mai, però ell és feliç. Crec que és la història de molta gent, la por de descobrir quelcom que no coneixem. Ajuda a reflexionar i m'ha agradat molt. (Esther Galcerán és la mare d'en Pol Torres)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada