Lectura 624. Meritxell Cardona (Pares i mares). Les Cadenes Subtils.

· El que m'ha sorprès ha estat que és un llibre on la història està desenvolupada pràcticament només amb els diàlegs dels protagonistes, no hi ha gaire narrativa. Per una banda està bé perquè és fàcil d'entendre, però d'altra banda, al començament, per exemple, al no existir cap descripció de qui són els personatges,  fa que el lector es faci una mica d'embolic amb ells i li costi arrancar. Després, mentre parlen, he notat la manca de sentiments, nervis, estimació, tendresa, odi... hi ha poques dosis de tot això, sobre tot al personatge de la Maria. Aquest personatge hauria d'evocar tendresa i saviesa, i alhora duresa i força. Això es faria descrivint els gestos, els pensaments...  tal i com ho fa molt bé a l'escena final de la Maria o bé al començament, amb l'angoixa del que es sent assassinat.

· Evoca molt bé la vida en una residència, però jo hagués reflectit més descripcions, com són les habitacions, el jardí, o el menjador. Fins i tot hagués intentat fer arribar al lector coses com per exemple els olors o la llum o la foscor del lloc.

· El títol m'ha encantat, sobretot quan ha explicat el seu significat, molt emotiu i del qual m'he sentit molt identificada.

·  La història paral·lela també ha estat molt interessant. M'ha sabut a poc i tot, perquè tenia molt de material per escriure amb la guerra, les ideologies de l'època, etc... ha corregut massa, es podia haver tret una bona nissaga de la història de la Maria i la seva mare.

·El final molt bo, sobretot amb l'incident de la Maria i la intervenció de la Mimi que fa pensar "tranquil.la, que aquí estaré jo". El vincle afectiu que crea entre les dos protagonistes fa d'un final molt bonic.

·  Ha estat una lectura amena i recomanable. Destaca l'originalitat d'escriure una història dins d'una altre història i alternant les dues com si d'una es tractés. Un títol molt bonic i un rerefons poc vist en les lectures d'assassinats, barrejant un temps passat amb un temps massa actual. (Meritxell Cardona és la mare de la Noa Rosa Torrente)